"Ensayo general" de Milena Busquets


                   

 
“Ensayo general
” de Milena Busquets. Anagrama.

Milena torna amb una nova obra, “Ensayo general”, publicada per Anagrama en castellà abans l’estiu de 2024. Aquest llibre, que segueix l'estela del seu estil inconfusible, és una exploració de la vida, l'amor, les relacions i l'inevitable pas del temps, plasmat amb una barreja d'elegància i assossec que ha fet que la seua escriptura siga tan apreciada. Des del primer capítol, Busquets mostra el seu món pessimista, però ho fa amb una lleugeresa que eludeix la melancolia.

 

El títol, “Ensayo general”, es una declaració d' intencions. El llibre no és un relat lineal ni una autobiografia tradicional, sinó una sèrie de traços i apunts que s'entrellacen per oferir una visió caleidoscòpica del seu viure. Cada capítol sembla una escena d'un assaig previ a l'espectacle de la vida: incomplet, espontani, però molt honest. L'autora s'endinsa en els seus records, explorant les relacions que li han deixat una empremta, des d'amors passats fins a amistats perdudes i la influència de la seua família. A través d'aquestes vinyetes, Busquets ofereix una reflexió, sobre el que significa viure amb intensitat malgrat la inevitabilitat del dolor.

 

Un dels aspectes més destacats de l'escriptura de Busquets és la seua capacitat per equilibrar l'humor i l'aflicció possible. A “Ensayo general” aquest contrast s'intensifica. Malgrat el seu to pessimista subjacent, n’hi ha una espurna de lleugeresa que traspua el text, aconseguint, gràcies a l'humor no exempt de cert sarcasme, que fins i tot els moments més foscos tinguen una qualitat redemptora. El seu estil és lleuger, sense ser apressat, gairebé com si escriguera de passada, però en aquesta aparent senzillesa s'amaga una cosa complexa i molt treballada, que convida el lector a reflexionar sobre les seues pròpies experiències. 

 

L'espontaneïtat és una altra de les característiques més notables d'aquest llibre. Busquets no es preocupa per oferir respostes definitives ni per encaixar cada peça en un gran trencaclosques. En canvi, es permet divagar, canviar de rumb i deixar preguntes sense resoldre. Aquest enfocament li dóna al text una frescor que contrasta amb la gravetat d'alguns dels temes que aborda, com la pèrdua, l' envelliment i el sentit de l'existència.

 

El ritme del llibre s'accelera cap al final, potser massa, com si l'autora estigués corrent per guanyar-li a la pluja, que comença a caure en l'última línia quan canvia inesperadament al present, una imatge que evoca la quotidianitat i la urgència de viure. És en aquestes últimes pàgines on Busquets aconsegueix capturar el cor del seu missatge: la vida està plena de petits moments que, tot i que insignificants per si sols, adquireixen un significat quan es veuen en conjunt. És una obra que reflecteix, crec, el caràcter de Milena Busquets. És elegant, divertida, pessimista i molt humana. Amb la seua barreja d'espontaneïtat i reflexió, aquest llibre és una invitació a mirar la vida, a acceptar com inevitables les seues imperfeccions i a trobar bellesa en l'inesperat. Per mi aquest llibre, on levitat i calat són parells, és un goig a reviure.

© jcll. gener 2025.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada