No cal ni una sola paraula. Philip Claudel

 

S'ha escrit molt sobre aquesta novel·la curta, molt intensa que narra una història senzilla, però encara més commovedora. “Un ancià oriental, refugiat d'una guerra qualsevol, arriba a un país indeterminat, sense conèixer ni l'idioma ni ningú, només acompanyat per la seua neta gairebé un nadó, l'únic llaç que l'uneix amb el món i que li dona forces per viure. L'ancià viu en una casa d'acollida, incomunicat d'un món amb el qual no sap com connectar, però un dia als seus passejos treva una curiosa amistat amb un altre home, també sol i vidu, amb el qual s'entén a nivell humà tot i no comprendre's ni una paraula”. Em sembla que és un resum del mateix autor en una conversa amb un periodista.

 

Philippe Claudel escriu, amb “La néta del senyor Linh”, una obra carregada d'emocións, que posa en relleu els sentiments de tristesa i desolació que envolten aquelles persones marcades per la solitud i la manca d'esperança. És una novel·la breu però intensa, on cada paraula sembla escollida amb la delicadesa d'un orfebre.

 

L'obra s'endinsa en la realitat dels qui han patit les conseqüències devastadores de la guerra i la fam, descrivint amb un lirisme colpidor les seues vides buides i el pes de les seues absències. Claudel aconsegueix transmetre l'angoixa i la vulnerabilitat d'aquests personatges, convertint-los en miralls d'una humanitat fràgil i sovint oblidada.

 

El senyor Linh, amb la seua presència callada, esdevé el símbol d'una generació marcada pel sofriment, mentre que la neta, amb la seua innocència, ofereix un lleu raig d'esperança dins d'un paisatge tan fosc. Aquesta combinació de tristesa i un fil d'esperança fa que la novel·la impacte el lector i el convide a una reflexió sobre els efectes persistents dels traumes de la solitud i l’abandó, del patiment i la guerra, del cainisme i l’abús de la idea lliberal de l’individualisme. 

 

Amb una prosa elegant i una estructura narrativa senzilla però efectiva, Claudel construeix una història que no només ens fa sentir, sinó que també ens fa pensar. La néta del senyor Linh és, sens dubte, una petita joia literària que ens recorda la importància de la compassió i l'humanisme front la solitud i l'indiferencia.

jcll. Gener 2025