"Un apunt sobre "Los ingratos", de Pedro Simón"
Pedro Simón ens regala una novel·la colpidora amb la qual va guanyar el premi Primavera de 2021 amb el títol: "Los ingratos". Em sembla que encara no té traducció a cap altre idioma, en conseqüència, l’he llegit en l’idioma original. La novel·la pot ser un homenatge a la infància que ens convida a mirar cap enrere amb agraïment i a comprendre que el que alguna vegada ens va envoltar va ser, i continua sent, part del que som.
Resulta molt emotiva des d'una mirada íntima i nostàlgica, on explora el món rural de 1975 a través de la memòria d'un xiquet. L'autor recrea un món de paisatges austers, vincles familiars i travesses infantils que, amb el pas del temps, es veuen coberts pel vel de la ingratitud. Publicat per Booket el 2022, aquest llibre ens submergeix en una reflexió sobre el pas del temps i el pes dels records d’aquelles persones que ens han estimat contribuint a la construcció de la identitat de cadascú.
La història, a l’estar narrada des de la perspectiva d'un infant, aporta una frescor i una innocència que embolcallen cada escena. Pedro Simón, amb la seua prosa fàcil i evocadora, captura l'essència d'un temps i un lloc on el quotidià cobra un significat especial. L'Espanya rural de 1975 és retratada amb una sensibilitat que va més enllà de la nostàlgia; l'autor ens fa sentir la textura de la pols als camins, la calor de l'estiu que es filtra a les cases d'adob d'un poble de l'altiplà, i l’ensurt dels camps al vespre. Aquest escenari no només és un teló de fons, sinó un personatge més en la història, un que influeix i emmotlla les vides dels protagonistes.
La família, com a nucli central de la narrativa, és mostrada en la seua quotidianitat, en els seus rituals, tensions i afectes. Des de la visió infantil, les relacions familiars apareixen plenes de matisos, però també de simplicitat. És en aquest entorn on el protagonista comença a descobrir el món de la mà d’una dona sorda: el joc amb els amics, les primeres travesses, les pors que sorgeixen en la foscor o davant el desconegut, i la sensació de pertànyer a un lloc específic al món que afaiçona l’assistenta sorda i la seua maternitat frustrada. La mirada de l’infant converteix cada detall en una cosa significativa, des del so dels animals en amanir fins a les converses entre els adults que, tot i que incomprensibles per a ell, destil·len un pes emocional que marca la seua infantesa.
Tanmateix, el llibre també explora, més de passada, l'inevitable procés de canvi que porta l'adolescència. Aquell món ple de colors vius i sensacions intenses comença a desdibuixar-se. La mainada es converteix en una cosa llunyana, un passat que, amb el temps, deixa de ser un refugi i es transforma en un territori oblidat. Amb l’adolescència tot és futur. Pedro Simón planteja una reflexió sobre com, en créixer, se sol arraconar allò que alguna vegada va ser important, caient en un estat d'ingratitud cap a les persones, sobretot les persones, uns llocs que es tornen desconeguts, uns moments que ens van formar i que acaben tenint uns altres significats.
El to melancòlic del llibre no és gratuït, sinó un recordatori del qual es perd en oblidar-se de l’antiga mainada. A "Los ingratos", l'autor vol recuperar aquesta connexió amb l'essencial, a valorar el que pot ser una reconciliació amb un passat que, encara que aparentment superat, continua latent en el racó més rellevant de la memòria.
© jcll. Desembre 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada