A les novel·les de Karin Fossum, escriptora, la reina noruega del crim, la víctima sol ser una dona. Té això algun significat? Les dones com a víctimes, al país nòrdic, tan pulcre, tan eficaç, tan civilitzat? Aquesta circumstància fa repensar certes dades, i en fan aparèixer d'altres que també són part del context de la novel·la. En concret em refereixc a una de les seues millors novel·les: Qui tem al llop? de la sèrie de l'inspector Sejer. Pel que sembla, l' esquema és habitual:
La víctima és una dona, el sospitós o els sospitosos solen presentar alguna tara mental. El bosc apareix com un escenari omnipresent, ambigu i confús. Son escassos els personatges entorn de la víctima o relacionats amb els sospitosos de l'assassinat que aparentment són cartesians, sobris, però que amaguen certa perversitat, un costat fosc, que d'alguna manera incideix en la conducta del sospitós, en qui projecten els seus propis vicis, els seus defectes, les seues pors i les seues culpes. Contra això cal rebel·lar-se. Aquesta rebel·lió és la melodia que subjau a la novel·la.
A Qui tem al llop?, tots els sospitosos tenen en el seu origen un pecat original: un pare alcohòlic, un suïcida, ex presidiari, una família desestructurada. Un motiu que ha de ser objecte d' una anàlisi psíquica. Potser per això els crims que comet Karin Fossum en la seua novel·la es resolen des de la introspecció. I això és el que millor fa l'inspector Sejer. Un policía fatalista, comprensiu, que està de tornada, però amb tots els interrogants oberts sobre la sorprenent conducta humana. El seu ajudant, Skarre, és per contra, més intransigent, més luterà i més jove.
L'inspector Sejer amb les seues preguntes fa de palanca per posar al descobert que el culpable, més que els sospitosos, és l'entorn. Aquest entorn inacceptable contra el qual cal rebel·lar-se. L'ajuda de la Doctora Strudel es fonamental per aconseguir eixe objectiu. Per a mi és molt il·lustrador el passatge de la granota. Retorçar la realitat.
Un atreviment per la meua part en aquesta manifestació: la novel·la de Karin Fossum és roussoniana. Se sitúa en una societat aparentment pulcra, avançada i eficaç, però malalta i que contamina el criminal. Ho és per influència. Ja sigua Morgan, Errki, Kannik, o Tom els que han d'assumir les culpes d'altres o es rebel·len.
Hi ha un paràgraf de la novel·la que és un flash. Em refereixo a la conversa entre Errki i Morgan a propòsit de la mort de la seva mare. Diu: "un dia Johannes ( que era alcohòlic) estava al capdamunt d'una escala. No em va escoltar perquè estava ocupat i no parava de xiuxiuejar perquè era feliç i havia deixat de beure. Llavors em vaig decebre, Joahnnes havia començat a assemblar-se als altres... Jo li vaig trucar i del susto es va caure. Em vaig quedar mirant el seu cap destrossat." És el tema de la rebel·lió que defensa la Doctora Struel i el mateix Errki. "Pots arreglar el teu nas amb la força de la teva ment".
------------------------------------------------------------
Els països nòrdics encapçalen rànquings mundials d' educació, igualtat econòmica, drets de treball i socials. Amb una qualitat de vida molt per sobre de la mitjana. Tanmateix: Segons l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE, són els països europeus que més violència física i/o sexual presenten contra les dones. Al voltant del 50% de les nòrdiques asseguren haver patit abús des dels 15 anys per culpa d'un home en el 97%. El 40% de les cases a Suècia són habitades només per una persona. De fet, segons la Creu Roja, un de cada quatre suecs mor sense que ningú reclame el seu cadàver. Segons l'OCDE, encapçalen el rànquing d 'antidepressius per habitant amb 11,8% d'ells per dia. Això associat, pel que sembla, al fred, a l'aïllament i a la poca llum a l'hivern. Fins fa molt poc, la causa principal de mort a Finlàndia era l'alcohol. Encara el 14% de les seues morts es deuen a l' alcoholisme. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) els Països nòrdics tenen taxes indesitjables de suïcidi, una mitjana de 15 per cada 100.000 habitants. Una mostra d'escassa autoestima.
jcll. sept. 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada