"Lliçons" (títol original: "Lessons", 2022) marca un gir important i reflexiu dins de l'obra de Ian McEwan. Tot i que reprèn diversos temes característics de l'autor —com la política, la història, la memòria i les relacions humanes complexes— aquesta novel·la els aborda des d'una perspectiva més autobiogràfica i expansiva.
És la novel·la més extensa de McEwan, abastant més de 70 anys de la vida del protagonista, Roland Baines, des de la postguerra fins a la pandèmia de COVID-19, cosa que li permet explorar com els esdeveniments històrics afecten l'íntim —una cosa que ja havia fet en novel·les com "Expiació" o "Solar", però mai amb aquest abast. Tot i que és ficció, molts elements de "Lliçons" reflecteixen la vida del mateix McEwan: l'educació britànica, les experiències sentimentals, el teló de fons polític, i fins i tot el descobriment tardà d'aspectes familiars ocults. És potser la seua obra més propera emocionalment.
A diferència de les seues obres més tenses o amb premisses inusuals (per exemple "Expiació"), en "Lliçons" McEwan se centra en la vida aparentment comuna: un home que no es converteix en escriptor famós ni en figura pública, però l'existència del qual es veu marcada per dilemes morals, pèrdues, eleccions fallides i vincles complexos. Això representa un allunyament de l'artifici narratiu cap a una mirada més humana i honesta. És una meditació sobre com es forma una vida a partir de records, errors i aprenentatges. Aquesta mirada introspectiva i el to més serè contrasten amb la ironia o la tensió moral presents en les seues obres anteriors. En aquest cas amplia la seua obra en oferir una narrativa més abastadora, madura i propera, que sembla dialogar amb tota la seua carrera anterior. No és tant un experiment com una espècie de recapitulació vital i literària.
Resulta molt interessant, al meu parer, la relació que existeix amb novel·les específiques, potser amb "La llei del menor". Ambdues comparteixen ressonàncies comunes, tant en els dilemes ètics que aborden com en la construcció dels seus protagonistes. Tot i que aparentment semblen novel·les molt diferents (una més introspectiva, l'altra més centrada en un cas judicial), hi ha paral·lelismes molt significatius: Els protagonistes estan marcats per decisions complexes. Fiona Maye, a "La llei del menor", és una jutgessa del Tribunal Superior que ha de decidir sobre la vida d'un menor testimoni de Jehovà que rebutja una transfusió. Roland Baines, en "Lliçons", és un home que viu sota el pes de decisions pròpies i alienes que van afectar el rumb de la seua vida (com la relació abusiva amb la seua professora, o la sobtada desaparició de la seua esposa). Ambdós personatges enfronten situacions que els obliguen a avaluar el pes moral dels seus actes, i tots dos són figures que, encara que adultes, són emocionalment vulnerables i de vegades incertes. Ambdós protagonistes són introspectius, continguts, solitaris en les seues batalles internes. McEwan els retrata amb una barreja de compassió i distància crítica, cosa que permet al lector qüestionar-los sense deixar de comprendre'ls
En ambdues novel·les es dona una relació evident entre l'íntim i l'ètic. McEwan entrellaça el personal amb l'ètic: Fiona ha de decidir si salvar la vida d'un jove contra la seua voluntat mentre el seu propi matrimoni es desmorona; Roland analitza la seua vida a través de records que qüestionen la moralitat dels qui el van envoltar (i de si mateix). En els dos casos, l'ètic i l'íntim es contaminen i es reflecteixen mútuament.
La qüestió del consentiment travessa ambdues històries: A "La llei del menor", el consentiment del menor davant l'autoritat judicial. En "Lliçons", el consentiment adolescent davant d’una figura adulta que l'explota emocionalment i sexualment. Val a dir que en "La llei del menor" anticipa els dilemes més amplis i vitals que després abordarà en "Lliçons". Una analitza un cas concret i el seu impacte, l'altra estén la mirada sobre tota una vida.
McEwan problematitza la llibertat individual i la seua fragilitat quan s'enfronta a estructures de poder, ja sigua la llei, l'amor o l'educació. Un autor que realment sap explorar les zones grises de la condició humana amb precisió i sensibilitat.
© jcll. juny 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada