Publicat a les darreries del segle passat, “Les dones” és un recull de disset relats que, amb una prosa directa i carregada d’ironia, ens ofereix una mirada plural sobre la vida de les dones. La alcoiana Isabel-Clara Simó aconsegueix, amb el seu estil inconfusible, dibuixar un mosaic de veus femenines que parlen des de la quotidianitat, les contradiccions i les lluites constants en una societat que vol semblar avançada, però que encara arrossega estereotips difícils d’enderrocar.
Els contes no presenten heroïnes ideals ni discursos pamfletaris, sinó personatges de carn i ossos, amb dubtes, desitjos i frustracions. Són dones que estimen i pateixen, que callen i s’enrabien, que intenten trobar el seu espai enmig d’un món que sovint les vol reduir a papers secundaris. Aquesta és, potser, la gran força del llibre: mostrar la complexitat femenina sense caure en tòpics, fent evident que darrere de cada veu hi ha una experiència única i alhora compartida.
El feminisme de Simó, malgrat ella ––marcat pel context dels darrers anys del segle XX— travessa totes les pàgines. Però més que una proclama militant, el que hi trobem és una manera de narrar que qüestiona la suposada modernitat social i posa en relleu la persistència de les desigualtats entre homes i dones. L’autora utilitza la ironia com a eina de denúncia, no expressament intencionada, a cavall del humor, i al mateix temps dota les seues protagonistes d’una autenticitat que fa que el lector hi connecti fàcilment.
Llegir avui, “Les dones” continua sent un llibre viu i incòmode, però alhora molt divertit, capaç de fer-nos pensar sobre quines coses han canviat i quines encara resten pendents, o potser mai camviaran i restaran sempre pendents. És, en definitiva, una obra coral que combina literatura i crítica social, i que confirma Isabel-Clara Simó com una de les veus imprescindibles de la narrativa catalana contemporània.
© jcll. Cocentaina. Agost 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada