La memoria distorsionada.

"Els anys" és una obra excepcional escrita per Annie Ernaux, una autora reconeguda i mereixedora del Premi Nobel de Literatura el 2022. 

En aquest llibre, Ernaux busseja en una reflexió sobre el pas del temps, desmantellant la idealització nostàlgica del passat i qüestionant les expectatives i esperances que caldria dipositar en el futur.

Des de les primeres pàgines, Ernaux desvetlla la idea que cap temps passat va ser millor, trencant, a més, amb la il·lusió d'una suposada època daurada en comparació amb el present i el futur. A través d'una mirada crua i despullada de romanticisme, l'autora mostra com cada acte, situació i circumstància estan impregnats d'una certa fallida o imperfecció. Aquesta perspectiva la porta a comprendre que el passat no ha de ser idealitzat, sinó entès com una construcció molt subjectiva de la memòria.

Ernaux adopta una narrativa en tercera persona per al seu llibre autobiogràfic, la qual cosa li permet distanciar-se i analitzar la seua pròpia vida des d'una perspectiva pretesament objectiva. Aquesta elecció narrativa reforça la idea existencialista que impregna l'obra, on es planteja la necessitat de viure intensament cada moment, sense caure en la il·lusió que hi ha un destí predeterminat o una salvació futura. L'autora abraça la idea sartriana que la vida ha de ser beguda a la força, sense esperar que les circumstàncies o el temps milloren de cap manera.

A "Els anys", la memòria es converteix en un tema central i, paradoxalment, en una font de melancolia i depressió. Ernaux explora la falta de consistència de la memòria, mostrant com els records poden ser distorsionats o fins i tot s'esvairan amb el pas del temps. Aquesta reflexió la porta a qüestionar la confiabilitat de la nostra pròpia narrativa personal i a reconèixer la fragilitat de la memòria com una eina per construir la nostra identitat.

Per a Ernaux el desastre de la primera meitat del segle XX el porta al convenciment que la vivència i el coneixement del món és cada vegada més peremptori, el mateix que la vivència i el coneixement de si mateixa. Sembla que la naturalesa de les coses haga d'esdevenir de manera inexorable en el fracàs.   "Els altres" presenta una visió fallida del món, on l'esdevenir mai assoleix la seua plenitud i el seu fracàs serà tant més en esvair-se com cendra llançada al vent de l'oblit inevitable. Aquesta perspectiva pessimista sobre la fugacitat de l'existència la condueix a reflexionar sobre l'efímera naturalesa de les seues experiències i assoliments. "Els anys" passen amb l'abandonament de la idea kantiana segons la qual llibertat comporta obligació moral. Maig del 68 culmina amb la derrota de les certeses cartesianes. Res és ortodox tret de viure, ser com a única elecció vàlida que per a Ernaux desemboca en el marxisme i el seu compromís social combinat amb l'existencialisme. Res menys cartesià. Aquesta concepció del món i de les coses s'anirà dissolent com un ensurt i esdevindrà inconsistent, s'anirà allunyant per deixar del tot obsoleta la dialèctica hegeliana de l'ésser i del no ser per salvaguardar, si això fora possible, haver segut.

En "Els anys", Ernaux també mostra com la societat i la història influeixen en la formació de la identitat i en la manera com es viu el pas del temps. L'autora se submergeix en la història de França i en la transformació social i política que ha experimentat al llarg dels anys, entrellaçant els esdeveniments històrics amb la seua pròpia història personal. Per a ella l'existència està emmotllada per forces més grans que un mateix i en la qual les vides individuals s'entrellacen amb la història col·lectiva.

"Els anys és un llibre magistral en el qual la seua introversió sobre el pas del temps està prenyada de nostàlgia i incertesa. Annie Ernaux abandona la idealització del passat, registra la impossibilitat de viure plenament el present i reconeix la naturalesa fal·lible de la memòria sense esperar que les circumstàncies canvien. Aquesta obra deixa una sensació d'inquietud existencial, però també convida a valorar cada instant de la vida fugaç enmig de l'efímer i precari de l'existència com el màxim assolible, cosa que no és poc. 

© jcll. Maig 2023.